ha passat vora un any, i sosptio que ens trobarem amb el mateix escenari aquest Nadal, em comprometo a fer un article similar enguany. Només puc dir-te que remenant per la xarxa pots trobar moltes coses. Una bona alternativa és parlar, amb temps, amb comerços locals. Explica’ls que és el que vols, si saps que existeix.

Hi ha molts fabricants que aposten per joguines en català, sobretot per a la canalla més menuda, Diset és un altre exemple. El problema és la distribució. Els grans distribuidors tenen visió estatal, i no tenen en compte el mercat cultural català. Aquí és on podem recorrer al petit comerç de proximitat, o a cadenes amb visió de mercat català. Si a un petit comerciant li demanes una joguina en català que existeix (que ja es fabrica) , segur que no tindrà problemes en fer-te-la arribar.

molt agraït pels vostres comentaris. Sembla que aquest article tindrà una llarga vida, com tot bon debat i polèmica on ningú té més raó que els altres,

Sobre Amics d’El Prat, sóc plenament respectuós amb el nom que, com entitat privada que és, va voler escollir en el seu dia. Simplement és una curiositat que vaig trobar al registre d’entitats de la Generalitat. En conec una altra… relacionada amb la preposició “de” apostrofada (o no) davant de essa líquida.

Els motius exposats per a remarcar l’article del topònim “el Prat de Llobregat”, els comparteixo plenament, em vaig un fart de defensar que l’article “el” forma part del tòponim del Prat de Llobregat, i moltes vegades em fan malt els ulls en veure llistats ordenats alfabèticament on el Prat apareix per la E, en compte per la P (el tema de l’ordenació és un altra gran polèmica).
El que no comparteixo és la metodologia emprada per Amics d’El Prat. Per a defensar l’article no és necessari marcar-ho amb majúscula, ni evitar les contraccions natural de la llengua, que en els casos de coincidència de la preposició “a” es mostra encara més artificiosa. Fent les contraccions naturals, es defensa igual de bé l’article. Posem un exemple, a Sabadell… hi hauria l’associació “Amics de Sabadell”, no pas “Amics del Sabadell”, per tant… “Amics del Prat” defensaria i marcaria, igual de bé, l’existència de l’article al topònim que “Amics d’El Prat”, amb l’avantatge de ser molt més natural a la lectura i escriptura.

Per altra banda, si l’article tingués la majúscula amb funció demarcativa… per a què li caldria aleshores la majúscula demarcativa al mot prat?

Resumint… estem d’acord que el topònim du l’article, i tots el defensem, però personalment no crec que calgui posar majúscules a tort i a dret per a fer-ho.

Salutacions

Navegant per Internet m’he trobat amb aquesta entretinguda tertúlia al voltant dels topònims amb article i més concretament el car referit a la població d’El Prat (o del Prat per una part dels tertulians) i de l’entitat Amics d’El Prat.

Donat que d’una banda sóc pratenc i d’altra soci i membre de junta de l’entitat Amics d’El Prat, m’atreveixo a participar del vostre debat amb la meva aportació.

Com en tants d’altres debats que es mantenen al voltant del tema que sigui, davant de dues postures oposades sempre pot haver una tercera, l’eclèctica que pretén posar-se entre les altres dues. Sense pretendre ser eclèctic sí que us he de dir que ambdues posicions tenen raó i són defensables cada una des de el seu punt de vista. Una des de la puritat normativa establerta per les institucions que vetllen per la normalització normativa del català i l’altra des de la voluntat expressa d’una comunitat, o de part d’aquesta comunitat de defensar uns senyals d’identitat propis que considera maltractats pel criteri filològic finalment dominant. Entre aquests darrers ens trobem alguns pratencs i concretament els d’Amics d’El Prat.

Amics d’El Prat, des del moment en que va poder catalanitzar les seves activitats ja en temps de la dictadura, va elegir voluntàriament que la seva marca tingués el topònim amb l’article en Majúscula i sempre amb contracció apostrofada. Potser en aquells temps en els que el català era més un aspecte voluntarista que normatiu es podia entendre com una llicència o un desconeixement dels animosos membres de l’entitat. Però no. Ja llavors el Dr Jaume Codina de manera conscient i avalada pels seus coneixements filològics (ell era filòleg de carrera a part d’historiador), com ja ha posat de manifest el bloguista biblioaprenent, va defensar, i ho va fer fins la seva mort, la procedència de la utilització d’aquesta forma toponímica. És per això que nosaltres ho mentenim i ho mantindrem tot i saber que no es correspon amb el criteri de IEC. Em sorprèn el tema del registre d’entitats de la generalitat en la mesura que els estatuts de l’entitat que hi són dipositats es refereixen sempre a l’entitat com Amics d’El Prat…

En resum, no farem ara polèmica de la decisió filològica sobre els topònims articulats. El que volem que quedi clar és que el nom de l’entitat és i vol ser-ho malgrat la normativa lingüística imperant Amics d’El Prat.

Per cert moltes gràcies per aquest animat debat