Cric-crac

Tot jugant a l’escrable, he posat al tauler moltes paraules, també n’he descobert moltes més, gràcies als companys de partida. De vegades, sospites que una paraula és vàlida, tot i que no sàpigues que significa, simplement per l’estructura i fonètica de la paraula, veus que és un mot català possible i, depenent de la situació, t’arrisques i el jugues. Això precisament és el que m’uneix amb el mot «cric».

Crec recordar que era una partida 1 contra 1 de la Copa del Club Scrabble Manresa, l’any 2009, o potser la del 2010, a la Taverna del Predicadors. Érem a la darreria de la partida, tauler tancat, era el meu torn i anava perdent. Tenia lligat un escrable al faristol, no recordo quin mot era, però mancava el més important, trobar on col·locar-lo en un tauler tan tancat. De sobte, vaig veure el forat, o no? El mot entrava, però lligava amb un «ric» que hi havia al tauler, tot formant un mot dubtós, «cric». Vaig dubtar, m’arrisco? no m’arrisco? era l’única opció de guanyar. Vaig arriscar, tot manifestant els meus dubtes que «cric» fos vàlid.

El contrincant va impugnar la validesa de la jugada (la primera regla de l’escrablista professional és impugnar tots els escrables de l’altre). Resultat? «cric» és mot vàlid. L’altre mot també ho era, evidentment. La jugada era vàlida i havia finalitzat la partida amb una arrissada. Victòria!!!

No recordo cap detall més d’aquella partida. Però no oblidaré mai, que «cric» és un mot vàlid a l’escrable. Efectivament, podem trobar el significat al DIEC2 i al GDLC.

Per mi, l’estri portàtil que serveix per pujar objectes pesants és un «gat». Jo, que vaig viure la infantesa en un taller mecànic d’automòbils, no havia sentit mai abans el mot «cric». Curiosament, la Viquipèdia recull l’estri «gat», i l’entrada «cric» es refereix a una altra cosa. I, gràcies a la Viquipèdia mateix, descobreixo que en altres llengües el mateix objecte el denominen emprant la mateixa arrel: búlgar, esperanto, francès, italià, ido, luxemburguès, romanès i turc. Potser, doncs, caldria recuperar el nostre «cric».

imatge d'un cric, font: Wikimedia Commons