Col·leccionant geminades fal·laces

Tinc el bloc abandonat, molt abandonat, però avui faré un petit apunt, per a celebrar el #DiaDelPuntVolat.

Fa temps que segueixo la ela geminada de prop. Participo del projecte de normalització tipogràfica de la ela geminada i m’encarrego del projecte Ela Geminada de Softcatalà. A més, des del 28 de gener de 2013 que col·lecciono eles geminades incorrectes, mal escrites. Tinc més de 470 imatges a la col·lecció. Les anomeno geminades fal·laces. He encomanat aquesta fal·lera a algunes persones i tot sovint em fan arribar imatges de geminades fal·laces. El repte és trobar i documentar diferents maneres incorrectes d’escriure la ela geminada. I n’hi ha un munt!

Malauradament, no tinc cap catàleg dels diferents tipus de geminades fal·laces que tinc a la col·lecció, així que tot seguit faré una descripció dels diferents exemplars que he recollit.

La geminada fal·laç més habitual, amb diferència, és la ela geminada aterrada, escrita amb un punt baix. No és pas difícil trobar-la en cartells, webs i fins i tot diaris. Sembla que els catalans som mandrosos i fem drecera quan toca fer volar el punt.

*novel.la, novel·la

El segon tipus de geminada fal·laç més freqüent és l’embalada, escrita amb una bala •. Aquest símbol és similar al nostre punt volat ·, però engreixa la l·l i les propietats semàntiques associades a la bala fa que les embalades no tinguin un tractament informàtic adient. La causa de la proliferació del seu ús és doble: Per una banda, un error del porta-retalls del MS Word, que fabrica bales. Per una altra, la manca de punt volat · en els teclats de grans fabricants d’aparells digitals, com Samsung o Sony. Els usuaris volen fer volar el punt, però no el troben i usen un caràcter similar que troben al teclat, la bala •. Per això les embalades són tan freqüents a les xarxes socials.

IMG_20151023_195711

El tercer tipus és la guionada, escrita amb un guionet. Aquest tipus de geminada fal·laç està en recessió i pren el seu relleu l’aterrada anterior. Habitualment apareix en documentació o cartelleria antiga, però de tant en tant també en trobem exemplars contemporanis. Curiosament, el guionet és l’alternativa al punt volat en els dominis .cat. Inicialment es va intentar que l’alternativa fos el punt baix, però tècnicament no és possible, i per això es va triar el guionet.

IMG_20161011_093128

 

*col-leccio, col·lecció

Aquest són els 3 tipus de geminades fal·laces més habituals. Ara us mostro les rareses, i segur que me n’oblido alguna.

Algunes marques, heroïnes en un món globalitzat, usen el punt volat en els seus productes. Aleshores trobem una marcada. Realment no són geminades fal·laces, tot el contrari! Però em fa tanta il·lusió trobar-ne una d’aquestes que les afegeixo a la col·lecció

vul·ladi

Un exemplar de l·l mecanogràfica d’una sola peça, unificada, que ocupa només un espai. Aquest exemplar és diferent la ŀ de la coneguda màquina d’escriure del Quim Monzó, on la l·l ocupa dos espais.

IMG_20160323_154245

Per motius històrics, relacionats amb les màquines d’escriure com la del Quim Monzó, existeix el caràcter informàtic Ŀ, una ela amb el punt volat enganxat. Hi ha qui usa aquest caràcter amb l’argument que l’aspecte final de la l·l és millor. Això no és correcte. L’aspecte final de la l·l és feina del tipògraf i usar el caràcter Ŀ no garanteix una l·l maca. El caràcter Ŀ no l’hauríeu de fer servir. La codificació recomanada per a la ela geminada és l’habitual de 3 caràcters: ela, punt volat, ela. Què passa si fem una malcodificada? que poden passar coses no desitjades.

*coŀlabora, col·labora

De vegades la l·l està ben escrita i codificada, però un mal disseny tipogràfic fa que l’aspecte final sigui horrible, generant una malespaiada. Una altra font de geminades malespaiades és el traductor de Google. Fa temps que en traduir cap el català, la maquinota posava un espai a banda i banda del punt volat.

*intel ·ligent, intel·ligent

El mal disseny tipogràfic també afecta (però molt menys) al punt volat. De vegades s’usen tipus de lletra que no tenen aquest glif, i hi apareix una requadrada.

IMG_20150405_195850

 

Gal·la

Un repte tipogràfic encara sense solució és com dissenyar una ela geminada en vertical, una apilada

fal·lera

Els problemes informàtics no només són la representació de la ela geminada o accedir al punt volat en el teclat. Els algorismes que tallen les paraules o canvien majúscules i minúscules també ens fan la guitza. De vegades capturem una maltallada o una malencaixada

circumval·lació

 

*satel·Lits. satel·lits

 

Exemplars molt molt poc freqüents són: graduada, apostrofada i estrellada

*rebel°lió, rebel·lió

 

*col'lecció, col·lecció

 

*Apel*les, Apel·les

Altres rara avis, tot sovint producte del tractament informàtic poc curós, o de manca de disponibilitat del punt volat: ovalada, sobrevolada, barrada, soterrada o igualada

elᄋlipse, el·lipse

 

Marcel·lí

 

*cołlegi,col·legi

 

soterrada

 

*Avel=lina, Avel·lina

 

Quin és el resultat de fusionar una l·l i una aterrada? Una doblepuntuada!

*Caravel:la, Caravel·la

 

I ara toca el rebre als ciutadans, que no tenen cura en el moment d’escriure. O es carreguen la ela geminada (desgeminada)…

*película, pel·lícula

… o geminen quan no toca (malgeminada)…

Ctvyd5FXgAIHgCW.jpg

… o suprimeixen el punt volat (despuntuada)…

*pellet, pèl·let

… o s’obliden d’alguna ela (escapçada)….

*pel·ícula, pel·lícula

… o hi posen el punt volat quan toca un guionet (hipergeminada).

*Vall·llosera, Vall-llosera

 

Deixo per al final la meva geminada fal·laç preferida, la logotipada. Aquest exemplar apareix si algú recicla el codi del punt volat del tipus de lletra digital per a mostrar el logotip d’alguna empresa. En aquest exemplar, un aparell TDT del Canal+, si es mostra text en català, per exemple títol de pel·lícules o en el text del doblatge, on hi hauria d’aparèixer una l·l es mostra el logotip de l’empresa. Sens dubte, una molta pràctica del departament informàtic que va dissenyar l’aparell en qüestió.

*pelCANAL+lícula, pel·lícula

Bé, com podeu veure, hi ha moltíssimes formes diferents d’escriure la ela geminada, i segur que n’apareixeran més. Però només hi ha una forma correcta d’escriure-la: ela, punt volat, ela. Si ho feu diferent, és molt possible que acabeu a la col·lecció de geminades fal·laces, 🙂

Actualització: avui en Joan Puig Malet ha escrit una entrada al Gazophylacioum on es recull la grafia de la ela geminada en la seva col·lecció de diccionaris. Us en recomano moltíssim la lectura. Entre altres curiositats, em fa descobrir una nova manera d’escriure la ela geminada, usant una petita barra volada, l’afegirem a la col·lecció de geminades fal·laces, 🙂

Publicat dins de General, Llengua | Etiquetat com a , , | Envia un comentari

Millorant la ela geminada a can Mozilla

La santíssima trinitat geminada

La santíssima trinitat geminada

Tinc abandonat aquest bloc, però de tant en tant m’agrada escriure-hi. Sobretot per a explicar una mica que vaig fent al voltant de la llengua i Softcatalà.

Els darrers mesos he estat treballant en diversos projectes. De vegades crec que toco masses coses. Tinc tendència a la dispersió i em costa no ficar el nas en un tema nou, o dir no a donar un cop de mà. Darrerament he treballat en el diccionari de sinònims, en l’OSM, en traduccions diverses, especialment la del LibreOffice, en coses relacionades amb l’escrable o en el CLDR català. També he donat un petit cop de mà als asturians a l’Android i m’he barallat amb el teclat català a l’Android i Firefox OS. Segur que em deixo coses, però n’hi ha una de la que estic especialment satisfet. He contribuït amb un petit hack al projecte Mozilla a millorar el suport per al català.

El punt volat és un caràcter problemàtic en les noves tecnologies. Moltes vegades se’n fa un mal ús. Altres llengües l’usen com a caràcter de puntuació entre paraules i això fa que les propietats del caràcter «·» (codi U+00B7 a Unicode) han de mantenir un equilibri delicat. Cal sumar-hi també la poca cura dels usuaris que no es prenen la molèstia d’escriure correctament el codi, la dels fabricants de no posar el caràcter fàcilment accessible en el teclat català i la de l’administració que no sembla que faci gaire cosa per millorar la situació del punt volat. Un exemple, els teclats dels dispositius Android de Samsung o Sony, o el BlackBerry 10, no tenen el punt volat! i els Windows Phone 8 el tenen tan amagat que dubto que ningú el trobi ni el faci servir, :((((

Anem al hack… A Mozilla teníem un problema històric. Hi havia un error obert l’agost del 2004 on es demanava solucionar un problema relacionat amb el punt volat de la ela geminada i la correcció ortogràfica. Resulta que la funció que trenca el text en paraules separava els mots amb punt volat, i això feia que no funcionés correctament el corrector ortogràfic.

Fa un mesos vaig resseguir el tema, en el marc del projecte Ela Geminada de Softcatalà i, en col·laboració amb el Projecte de normalització tipogràfica de la ela geminada en un moment d’inspiració, vaig il·luminar-me. La solució era allà. Tocant una simple línia es podia solucionar el problema. No sóc programador, però afortunadament és molt senzill compilar el codi de Mozilla. Fins i tot jo ho vaig poder fer. Amb l’ajuda del gran Toni Hermoso, i després de les proves pertinents, vaig enviar el pedaç a Mozilla, i el van acceptar! Fa pocs dies, amb el Firefox 28, aquesta petita millora ha arribat a tots els usuaris. Finalment, el corrector ortogràfic del Firefox, Thunderbird i totes les aplicacions Mozilla funciona correctament per al català. Gairebé 10 anys més després d’obrir el codi. És per a estar-ne satisfet, oi? 🙂

I ara, algunes peticions, per a diversos col·lectius, sentiu-vos al·ludits només si us pertoca, 🙂

Si sou programadors (o programadores, tant me fa!!!) i voleu col·laborar en donar un cop de mà al projecte Ela geminada de Softcatalà només cal que us poseu en contacte amb nosaltres. Tenim problemes importants al món GNOME, la biblioteca pango cal apedaçar-la. També caldria fer un petit retoc addicional a Mozilla, i altres petites aplicacions de codi obert amb un impacte menor. El món Apple també té problemes, pateix el mateix error que teníem a Mozilla. Tenim un informe d’error obert al radar de can Apple, però no sembla que facin gaire cas. Si sou desenvolupadors al món Apple obriu un informe al radar, com més errors oberts, abans ho solucionaran.

Si sou tipògrafs (o tipògrafes!), poseu cura en dissenyar el punt volat. Actua com a diacrític en la ela geminada. Ha de quedar a mitja alçada, centrat entre els ascendents de les eles sense separar-les gaire i no ha de tenir un pes excessiu. Potser definir una lligadura o un caràcter alternatiu contextual seria una bona opció.

Si sou viquipedistes, ajudeu a ampliar i millorar l’article el punt volat i la ela geminada. A la Viquipèdia en català i també en altres llengües.

Si escriviu en català, codifiqueu correctament la ela geminada, usant el punt volat (l·l). No useu el punt baix (l.l), ni el guionet (l-l), ni la bala (l•l). Tampoc recomano usar el caràcter ŀ (ŀl), atès que el disseny moltes vegades no està ben fet i la codificació no és compatible amb l’habitual (esteu avisats). Si el vostre mòbil o tauleta no té el punt volat reclameu al fabricant. Per exemple, podeu sol·licitar el punt volat al seu compte de Twitter i afegir l’etiqueta #usaelpuntvolat. Mentre solucionen el problema, si teniu Android, podeu instal·lar un teclat de tercers.

Bé, prou per avui. Fins d’aquí uns mesos, quan torni a recordar que tinc un bloc… qualsevol.

Publicat dins de Llengua, Softcatalà | Etiquetat com a , | 48s comentaris

Ben tornat Firefox

Fa uns mesos vaig dir-li a reveure al Firefox per a Android. Fa uns dies que li he dit ben tornat. Ja torna a ser el meu navegador al mòbil.

Finalment, Mozilla ha afegit la traducció catalana a la versió disponible al Google Play. Només cal tenir el català configurat en el mòbil (o tauleta) i, automàticament, el Firefox, i tots els altres programes traduïts, sortiran en català. A més, en navegar, m’identifico com a catalanoparlant. Perfecte.

Ara, no tot són flors i violes. Cal tenir configurat el català al dispositiu. Si no ho feu, o no podeu fer-ho perquè el fabricant l’ha suprimit, seguireu tenint els programes en anglès o espanyol.

El sistema de gestió de llengües dels sistemes operatius mòbils és molt més estricte i monolític que no pas els sistemes operatius d’escriptori. L’iOS, l’Android i el FirefoxOS només permeten configurar una única llengua, entre una llista no gaire extensa, i les traduccions han de distribuir-se juntament amb les aplicacions. Això té les següent conseqüencies.

  • Si la vostra llengua no es troba disponible, ni el sistema, ni cap aplicació, es mostrarà en català. Addicionalment, en navegar, us identificareu com a parlant de la llengua configurada. Per exemple, anglès o espanyol. En aquest cas, la llengua hauria perdut el tren al món tecnològic del segle XXI (els dispositius mòbils) i els seus parlants serien invisibles en el sector informàtic de major creixement. La fi.
  • Si la vostra llengua es troba disponible, i la configureu, els programes traduïts es mostraran en aquesta llengua (per exemple en català), però si no un programa no es troba traduït, es mostrarà en anglès (la llengua franca). Estic segur que avui per avui això fa enrere a molts catalans de configurar el seu dispositiu en català. Vulguem o no, hi ha un percentatge de la població que no es troba còmoda amb l’anglès i prefereix tenir-ho tot en castellà. En els sistemes operatius d’escriptori es pot establir una jerarquia de llengües, de manera que si un programa no es troba en català però si en espanyol, es mostrarà en espanyol abans que en anglès. Potser els sistemes mòbils podrien inspirar-se una mica en els sistemes d’escriptori.
  • Si un aplicació per a mòbil (una app) ha de distribuir-se juntament amb totes les traduccions, aleshores ocuparà més per a cada llengua a la que es tradueixi, i els usuaris es baixaran bytes (o megues) que no faran servir mai i ocuparà més espai en memòria. La memòria és un bé escàs, i més encara en els dispositius mòbils. ¿Què fan els desenvolupadors? doncs limiten les traduccions disponibles, per a no inflar l’aplicació. ¿I quines llengues trien? doncs les més importants. Anglès, francès, alemany, espanyol… L’exemple el tenim amb el Firefox per a Android, no es troba disponible en més llengües per evitar que ocupi massa o que en penalitzi el rendiment.

Què vull dir amb tota això?

Cal que no badem. En les plataformes mòbils és molt fàcil relliscar i quedar-ne fora. I quedar-ne fora significa perdre-ho tot. Desparèixer com a comunitat lingüística. Completament. Hi ha una línia vermella. Si una llengua queda per sota, desapareix, i tots els seus parlants també. I el català és prop d’aquesta línia.

Què podem fer els usuaris?

  • Donar valor a la llengua en el mercat. En el moment de comprar un dispositiu (mòbil, tauleta o televisió) mirar si el català es troba disponible. Si els catalans no valorem aquest fet, els fabricants tampoc ho faran. Tenim influència en el mercat, més de la que de vegades ens pensem. No siguem inconformistes.
  • Una vegada tenim un dispositiu amb el català disponible, configurar-lo. No s’hi valen excuses. No podem dependre sempre del castellà o el francès per sortir al món. Els catalans hem de ser capaços de dominar mínimament l’anglès.
  • Col·laborar en la traducció dels programes que fem servir. I si són de codi lliure molt millor.

 

 

 

Publicat dins de Llengua, Softcatalà | Envia un comentari

Telefónica i el Firefox OS, #etfelicitofill

Ahir Telefónica va presentar el 1r terminal comercial a l’estat espanyol amb Firefox OS, el ZTE Open. Que vagi endavant un sistema operatiu obert, que usa els estàndards web, sempre és bona cosa, però avui s’ha confirmat que la gestió de les llengües en els nous sistemes operatius (iOS, Android, Firefox OS…) és un nou risc que pateixen les llengües minoritzades.

Fins ara, qualsevol comunitat lingüística podia afegir traduccions en els sistemes operatius i aplicacions lliures (Linux, LibreOffice, Firefox…). Als nous sistemes lliures (Android i Firefox OS), això no es tan senzill. Per exemple, a Android, Google controla, amb mà de ferro, quines llengües s’afegeixen al projecte (i quines no). Després, els fabricants de mòbils i tauletes poden decidir afegir-ne (o treure’n) d’altres. Això fa que comprar un terminal Android no implica, per exemple, que tingui traducció en català. Depèn de la versió d’Android i, sobretot, del fabricant del terminal.

Amb el nou Firefox OS es repeteix el patró. Mozilla permet traducir el sistema operatiu a un munt de llengües (millora la situació en comparació amb Android), però són els fabricants els que decideixen quines llengües portarà cada terminal. Oh, sorpresa, com expliquen a Softcatalà, resulta que el terminal nou de Telefonica no incorpora el català.

Telefonica podria posar excuses dient que si el cost d’una traducció és molt alt. Aquestes excuses serien mentida, per una empresa com Telefonica el cost de traduir el Firefox OS és molt baix. I encara més, resulta que la traducció al català ja existeix, ja està feta. Per tant el cost d’incloure el català, i tractar els catalans com usuaris (i clients) de primera, era un cost mínim. No s’hi val l’excusa econòmica. Tampoc accepto al·legar desconeixement de la situació lingüística. Telefónica no és una multinacional americana o japonesa que acaba d’aterrar. Aquestes, precisament, fan els deures i ens tracten força bé. Telefónica coneix perfectament la nostra realitat lingüística. Així doncs, la «badada» de no treure el Firefox OS amb el català des de bon principi només es pot entendre des d’un profund esquema simplificador (un estat = una llengua). Telefónica ho tenia molt fàcil, tan fàcil, que s’ha equivocat. #Etfelicitofill

Això de no poder seleccionar el català al Firefox OS no és un problema menor. Cal tenir present que no es només una qüestió de poder veure els menús en català. En les plataformes mòbils, la llengua configurada té molta més importància. És la llengua amb la que ens identificarem quan naveguem, i és la llengua que usaran totes les aplicacions del sistema de forma predeterminada. Que la llengua catalana, o qualsevol altra, no estigui disponible significa fer-la desaparèixer, completament, de l’enorme sector d’aplicacions mòbils. Excloure-la de la tecnologia de masses del s. XXI

Mozilla, amb una comunitat mundial immensa, podria haver innovat en la gestió lingüística, i no ho ha fet. Pitjor encara, com apuntava a l’article anterior, sembla que va just en sentit contrari. Esperem que rectifiqui i adreci el rumb. Algunes idees de millora per al Firefox OS:

  • Permetre una gestió dinàmica de les llengües disponibles al sistema. Que es puguin baixar i instal·lar «paquets de llengua» per a Firefox OS, com es fa a Linux, OS X o Windows 8, per exemple.
  • Permetre declarar una jerarquia de llengües. Un mateix terminal podria tenir una llista ordenada de llengües, i les aplicacions usarien la 1a llengua disponible en aquesta llista. Com permeten Linux, OS X o Windows 8.

Amb aquestes dues (simples?) opcions, les llengües disponibles no quedarien lligades al fabricant o operador, i totes tindrien una oportunitat. Els usuaris podrien personalitzar la seva experiència, sense haver de renunciar a la seva llengua o fer-la invisible. Cap dels sistemes mòbils permet aquestes funcionalitats. Potser Mozilla encara és a temps d’adreçar la situació?

Una notícia que em dóna esperança. Si tot va bé, el Firefox per a Android afegirà el català aquest estiu. Això és bo per a nosaltres, però el problema de fons segueix allà. Hi ha un coll d’ampolla molt important. Una línia que marca si ets una llengua del s.XXI o no. El més trist de tot és que aquesta línia és artificial, creada per un mal disseny monolític de gestió de les traduccions disponibles. La mateixa línia la tenim, si no canvia la cosa, a Firefox OS. I el català és prop de la línia.

 

Publicat dins de Llengua, Softcatalà | Etiquetat com a | 56s comentaris

A reveure Firefox

Quan vaig començar a navegar per internet, l’any 1998, el navegador que vaig triar fou el Navegador, un Netscape 4.04 en català traduït, compilat i distribuït per Softcatalà. Em va agradar el rendiment, i que fós disponible en català era un gran què per a mi. En aquells anys el Netscape va anar evolucionat, igual que la internet mateixa, i es va convertir una eina indispensable per a mi.  Després va aparèixer el Firefox. Sóc usuari del Mozilla Firefox des de sempre. He vist néixer i créixer la criatura, i estic content i orgullós de veure en que s’ha convertit i com a ajudat a evolucionar el web. Poc o molt, hi he col·laborat. També sóc usuari de la versió d’Android des que hi ha la versió per a aquesta plataforma.

Sóc un ferm defensor del programari lliure. He ajudat, i ajudo, a fer créixer el seu ús i a fer créixer la comunitat catalana d’usuaris. Allà on vaig, escampo les bondats dels productes Mozilla, i ja he superat les temptacions de canviar a altres navegadors no lliures. I seguiré fent-ho, al meu PC.  Però avui, amb tristesa, dic prou. A reveure Firefox per a Android.

Perquè? Per dos motius. Molt relacionats, però diferents. Primer, no puc tenir el Firefox per a Android en català. Segon, quan navego amb el Firefox per a Android m’identifico com a anglòfon, no pas com a català.

El Firefox  està traduït al català, gràcies al magnífic equip de voluntaris (tota ajuda és benvinguda) que ho fa possible. El problema és un mal disseny d’internacionalització de la versió Android, que afecta a molts usuaris. Per poder tenir aquest navegador en català, cal passar dos talls. Tots dos.

El primer tall és que el català ha d’estar disponible entre les llengües del sistema operatiu Android. Afortunadament el català és una de les llengües triades per Google, però no n’hi ha gaires, només una trentena. Si tenim en compte que el Firefox per a PC està disponible en una setantena de llengües diferents, resulta que el primer tall deixa fora més de la meitat de llengües del món Mozilla. Això sent optimistes, suposant que s’usa un dispositiu amb Android 4.0 i que el fabricant no n’ha suprimit cap, que de vegades (ens) passa. Els voluntaris que tradueixen les aplicacions Mozilla ja s’hi poden posar fulles. No podran tenir el Firefox en la seva llengua. Algunes llengües properes afectades per aquest primer tall? basc, asturià, gallec o occità. I el català també, si el fabricant ha suprimit la traducció catalana del sistema o és un Android antic.

El segon tall és que el Firefox ha d’estar traduït (obvi) i incorporar la traducció de la llengua desitjada a l’aplicació del Google Play (no existeix res semblant a “paquets de llengua”). Donada la gran comunitat global de traductors de Mozilla, el veritable tall és que el Firefox incorpori la traducció. Aquí tenim el nostre problema. Resulta que el Firefox per a Android només incorpora la traducció en una quinzena de llengües (està previst ampliar-ho a una vintena). Mozilla ha decidit que aquestes, i només aquestes, són les llengües que incorporarà el Firefox, i el català ha quedat fora d’aquesta tria, igual que moltes altres llengües. Recordem que la versió de PC es troba en una setantena de llengües. A la versió d’Android és menys d’una quarta part!!!

Per acabar-ho d’adobar, resulta que la llengua amb que ens identifiquem als webs, el Firefox no l’agafa del sistema operatiu, com sí fan el Chrome o l’Opera. El Firefox usa la mateixa llengua que usa pels menús per informar als webs quina llengua parlem.

Així, si la llengua configurada en el nostre dispositiu passa els dos talls, tindrem un Firefox amb el menús en la llengua desitjada que informarà que volem les pàgines en aquesta llengua quan naveguem. Altrament, només que falli un dels 2 talls, tindrem un Firefox en anglès que informarà que volem les pàgines en anglès quan naveguem. Com que el català no passa el 2n tall, tots els usuaris catalans de Firefox tenim un navegador en anglès que ens identifica com anglòfons, i els webs que visitem es comporten segons aquesta informació.

Sou un usuari compromès amb la llengua catalana? tenim una alternativa! Aneu a www.firefox.cat i baixeu la versió per a Android, és una versió del Firefox que sí incorpora la traducció al català, 🙂 Problema? quan apareix una nova versió al Google Play, el Firefox s’actualitza i tornem a la versió anglesa :(((((( Cal tornar a baixar i instal·lar la versió catalana manualment. Cada vegada que surt una versió nova!!!! Això és el que he estat fent des que existeix el Firefox per a Android.

Avui he dit prou. No m’ho mereixo això, els usuaris catalans de Firefox no ens ho mereixem. Prou. A Android, faré servir un altre navegador.

Crec que a can Mozilla no són conscients que posen en risc un dels seus grans actius. La gran seva comunitat global d’usuaris. Si Mozilla pren aquests criteris d’internacionalització en ple any 2013, ja s’ho faran, però a Android no m’hi trobaran més.

Estic provant el Google Chrome i l’Opera Mobile, tots dos disponibles en català, i que m’identifiquen com a català.

A reveure Firefox per a Android, desitjo que ben aviat ens retrobem…

Publicat dins de Llengua, Softcatalà | Etiquetat com a , , , | 23s comentaris

La ela geminada, un símbol, que són dos, però alhora tres.

Aquests dies se’n parla per la xarxa, què passa amb la ela geminada? realment té tans problemes? però si jo no n’he tingut mai?

Porto temps, mesos, gairebé anys, barrinant aquest tema al cap. M’ha costat però finalment ho he entès. La ela geminada no és un símbol, ni dos,  ni tres. La ela geminada és un símbol, que són dos,  però alhora tres, simultàniament!!!  Hi ha cap altre símbol comparable en alguna altra llengua? ho dubto, 🙂
Diagrama_ela_geminada

La ela geminada és un símbol

El nom que fem anar ja es refereix a la ela geminada sencera «L·L»,   per tant, ja és un objecte de pensament. A més,  qualsevol tipògraf estarà d’acord amb que la ela geminada és un símbol. Els tipògrafs són els professionals que dissenyen els tipus de lletra i s’encarreguen de com visualitzem la informació codificada.  És evident que, per dissenyar una ela geminada bonica, cal considerar l’estructura que presenta, com «un tot». Això no implica que la ela geminada sigui una lletra, o que hagi de tenir una tecla directa al teclat. Simplement vol dir que, des del punt de vista visual, la ela geminada és un símbol en sí mateixa.

elageminada

La ela geminada són 2 símbols

Fabra fa indicar que l’espai ocupat per la ela geminada fos igual al que ocupen dues eles, com si res no hi hagués interposat entre les eles.  Això en l’escriptura manual és molt senzill de fer (us en recordeu? es pot escriure a mà!!!). Amb la tecnologia de fa 100 anys, les impremtes també ho teniem relativament fàcil. Només calia comprar la peça d’impremta amb la ela geminada sencera “L·L” i els documents impresos sortien amb una ela geminada perfecta. En el cas de les màquines d’escriure, però, era impossible escriure una ela geminada maca. O s’usava un punt volat (i la ela era massa ampla) o es creava un caràcter nou, una ela amb un punt enganxat, que permetés simular una ela geminada d’ample 2, però que visualment era un nyap. I es va decidir la segona opció. Es va crear el caràcter «Ŀ» i alguns fabricants de màquines d’escriure l’incorporaren, d’aquí va saltar a les màquines d’escriure electròniques (anys 70 i 80) , després algun joc de caràcters informàtic i ara és a Unicode, per motius de compatibilitat cap enrere. Per sort, amb l’arribada dels ordinadors personals, aquest caràcter va desaparèixer i no es troba accessible des del teclats habituals.

Origen de la imatge: http://bloc.totssom.cat/

Origen de la imatge: http://bloc.totssom.cat/

Atenció: us ha de quedar molt clara una cosa. Si no sabeu que esteu fent, no heu de fer servir el caràcter «Ŀ». Aquest caràcter no es troba en jocs de caràcters molt habituals encara, com l’iso8859-1, i els texts que escriviu no seran reconeguts en alguns llocs. També podeu tenir problemes de visualització amb alguns tipus de lletra i cap corrector ortogràfic reconeix aquest caràcter. La codificació de la ela geminada de 2 caràcters és incompatible amb la codificació de 3, que és l’habitual. Així doncs, esteu avisats. No useu el caràcter «Ŀ».

La ela geminada són 3 símbols

Des de l’inici dels PC, fins avui, hem codificat la ela geminada amb 3 caràcters: L, punt volat, L. Aquesta és la definició de la ela geminada catalana, dues eles separades per un punt elevat. Així doncs, la ela geminada s’ha de codificar amb 3 caràcters.

Utilitzant la codificació de 3 caràcters separem la codificació de la presentació. Això, quan es va definir la ela geminada, fa 100 anys, eren conceptes gairebé indistingibles. La informació formava part del suport, que alhora era el format de presentació. Avui, tots hem de tenir clar que una cosa és la informació, codificada mitjançant zeros i uns, i una altra com i on la presentem: en un full, en un pàgina web, en un llibre electrònic amb mida de lletra 8 o 10… Informació i presentació són conceptes completament separats.

La ela geminada s’ha de codificar amb 3 caràcters. Com la presentem?… això depèn d’altres factors. La tecnologia actual permet als tipògrafs dissenyar una ela geminada perfecta i mostra-la quan hi ha la seqüència L+·+L en un text. Així doncs, si la ela geminada de 3 caràcters es veu massa ampla… és responsabilitat del tipògraf.

Tots hem de saber que el punt volat es fa amb la combinació Maj+3 (en un teclat PC espanyol) . En el cas del telèfons i tauletes, habitualment el punt volat és accessible com alternativa al punt baix dels teclats tàctils (iOS 5 i BlackBerry OS 7), o teniu una ela geminada completa com alternativa a la ela (iOS 6). Android no dóna accés al punt volat (mooolt malament Sr. Google!!!)

Origen de la foto: http://www.l·l.cat

Origen de la foto: http://www.l·l.cat

Conclusions i comentaris

  • Escriviu correctament la ela geminada, amb 3 caràcters, fent servir el punt volat. Us evitareu maldecaps. Portem més de 30 anys codificant-la així i no ens hem mort.
  • No feu servir el caràcter «Ŀ», no direu que no us he avisat.
  • El punt volat té els seus propis problemes, però s’han de resoldre a can Unicode, i no fent nyaps.
  • Portem més de 3o anys amb la ela geminada engreixada, algú pot explicar als tipògrafs com dissenyar-la correctament?
  • L’administració, farà alguna cosa per assegurar l’accés de tots els caràcters catalans als telèfons i tauletes? o esperarà que el problema se solucioni sense fer res. Com pot ser que no tinguem representació catalana a Unicode?

Voleu saber-ne més, de la ela geminada?

Avui dimecres, a les 18.00h, a «El Velódromo», el Grup de Treball de Normalització Tipogràfica de la Ela Geminada presentarà el seu projecte. Veniu, hi haurà cervesa, 🙂

Publicat dins de General, Llengua | 2s comentaris

Cric-crac

Tot jugant a l’escrable, he posat al tauler moltes paraules, també n’he descobert moltes més, gràcies als companys de partida. De vegades, sospites que una paraula és vàlida, tot i que no sàpigues que significa, simplement per l’estructura i fonètica de la paraula, veus que és un mot català possible i, depenent de la situació, t’arrisques i el jugues. Això precisament és el que m’uneix amb el mot «cric».

Crec recordar que era una partida 1 contra 1 de la Copa del Club Scrabble Manresa, l’any 2009, o potser la del 2010, a la Taverna del Predicadors. Érem a la darreria de la partida, tauler tancat, era el meu torn i anava perdent. Tenia lligat un escrable al faristol, no recordo quin mot era, però mancava el més important, trobar on col·locar-lo en un tauler tan tancat. De sobte, vaig veure el forat, o no? El mot entrava, però lligava amb un «ric» que hi havia al tauler, tot formant un mot dubtós, «cric». Vaig dubtar, m’arrisco? no m’arrisco? era l’única opció de guanyar. Vaig arriscar, tot manifestant els meus dubtes que «cric» fos vàlid.

El contrincant va impugnar la validesa de la jugada (la primera regla de l’escrablista professional és impugnar tots els escrables de l’altre). Resultat? «cric» és mot vàlid. L’altre mot també ho era, evidentment. La jugada era vàlida i havia finalitzat la partida amb una arrissada. Victòria!!!

No recordo cap detall més d’aquella partida. Però no oblidaré mai, que «cric» és un mot vàlid a l’escrable. Efectivament, podem trobar el significat al DIEC2 i al GDLC.

el mot «cric» al web del DIEC

el mot «cric» a diccionari.catPer mi, l’estri portàtil que serveix per pujar objectes pesants és un «gat». Jo, que vaig viure la infantesa en un taller mecànic d’automòbils, no havia sentit mai abans el mot «cric». Curiosament, la Viquipèdia recull l’estri «gat», i l’entrada «cric» es refereix a una altra cosa. I, gràcies a la Viquipèdia mateix, descobreixo que en altres llengües el mateix objecte el denominen emprant la mateixa arrel: búlgar, esperanto, francès, italià, ido, luxemburguès, romanès i turc. Potser, doncs, caldria recuperar el nostre «cric».

imatge d'un cric, font: Wikimedia Commons

 

Publicat dins de General, Llengua, Scrabble | Etiquetat com a , , , | 18s comentaris

Aparaulats, el joc que causa furor (entre els periodistes)

Al final hauré de reviscolar aquest bloc. Ahir vaig sortir al TN vespre, com diria aquell, ja em puc morir, només queda que m’entrevistin de la CNN. El motiu? el de sempre d’aquests dies, l’Aparaulats, l’aplicació que causa furor (entre els periodistes).

Certament, l’Aparaulats és un èxit, i que es trobi disponible en català un fet notori. Però crec que els periodistes li donen massa importància. Fa anys que existeix l’escrable en català, i des del 2009 es pot jugar per internet.  L’Aparaulats li ha donat una dimensió social al món digital, però la moda passarà, igual que amb el Farmville.

En totes les entrevistes que m’han fet, els periodistes sempre demanen que em sembla que la gent d’Etermax faci diners amb la meva feina i jo no en vegi ni cinc. Se sorprenen que em sembli bé i que hagi fet el DANOSC “per amor a l’art”. El motiu és simple. El DANOSC és codi lliure, i si jo no veig ni cinc és perquè no he sigut capaç de desenvolupar una aplicació amb l’èxit de l’Aparaulats. Etermax ha agafat el DANOSC com podria haver agafat qualsevol altra llista de paraules, per tant, la meva contribució no és imprescindible.

Per altra banda, sembla que els periodistes no acaben de comprendre l’abast i dimensió del voluntariat informàtic català. La gran tasca realitzada pels centenars de voluntaris, que tradueixen programari lliure com Ubuntu, Firefox, LibreOffice, KDE, Gnome i el GIMP; o privatiu, com el CCleaner, Irfanview, TotalCommander, IZarc. Només he citat uns pocs, no puc enumerar-los tots. I no només tasques de traducció, també en tasques d’internacionalització. Expliquem això una mica. De vegades, en traduir, es detecta que el programa, o sistema operatiu, requereix una funcionalitat que no existeix, i cal implementar-la. Una vegada implementada, aquesta funcionalitat esdevé útil per a altres llengües.

En comparació a la feina feta per tots el voluntaris catalans, el DANOSC és una gota d’aigua a l’oceà, i la repercussió que està tenint als mitjans és desproporcionada. Em fa il·lusió, és clar, però penso en tota la gent darrere del Corrector de Softcatalà, i en tots els voluntaris que tradueixen programari lliure, i em sembla injust. Els hi hauríem de fer un monument.

 

 

Publicat dins de Llengua, Scrabble, Softcatalà | Etiquetat com a , , , , , | 2s comentaris

Aparaulats, l’aplicació de moda, a El Món a RAC1

Feia molt de temps que no escrivia al bloc. Moltíssim. Però l’ocasió d’avui paga la pena.

Aquest matí m’han fet una entrevista al programa de més audiència de la ràdio en català, El món a RAC1, això sí, segurament el dia de menys audiència de tot l’any, però no puc pas queixar-me, 😉

El motiu de l’entrevista? una aplicació per a iPhone i Android de la que no en sóc desenvolupador, ni tinc cap tipus de relació comercial amb l’empresa que el produeix, Etermax. L’Aparaulats (Angry Words / Apalabrados / Apalavrados) és un dels jocs de moda als mòbils (i estic segur que també ho serà al Facebook, ara que ja es troba disponible), es tracta d’un joc tipus escrable, amb petites variacions respecte la versió original. Aleshores? perquè m’han entrevistat? doncs perquè l’Aparaulats fa servir una llista de paraules que vaig elaborar l’any 2009, el DANOSC. Podem dir que el ‘culpable indirecte’ que es pugui jugar a l’Aparaulats en català, sóc jo.

En català, es pot jugar a l’escrable amb altres programes: el Wabble via web, o l’Eliot en PC. També teniu el Crosswords per a sistemes Windows Mobile i Android, i algun altre que tinc mig adaptat. Tots aquest programes fan servir el DANOSC i vaig ajudar a adaptar-los al català, vaig ‘trucar a la porta’ del desenvolupador, em vaig presentar, i vaig aconseguir que afegís el català. L’Aparaulats és diferent. Fa servir el DANOSC, com el altres, però no vaig ser jo qui va trucar a la porta demanant que afegissin el català, va ser la pròpia gent d’Etermax qui, en trobar-se amb el DANOSC, van decidir incorporar el català. Això és un fet molt positiu. Una empresa argentina, que busca un guany econòmic, va considerar que el mercat de jugadors catalanoparlants era prou important, i la va encertar. Moltes vegades, són les empreses de fora que han d’ensenyar a les d’aquí, que el català és un valor, no és una despesa, és una inversió, i té un mercat. Qui no cobreix aquest mercat, el perd. Fixeu-vos en el cas de Google, o recentment Apple. Aposten pel català i, si ho fan, és perquè hi guanyen.

Després d’aquestes reflexions, m’agradaria comentar allò que era al guió de l’entrevista, però no he pogut dir per manca de temps.

Hi ha un bon grapat clubs d’escrable, segur que en teniu un a prop, si us agrada remenar fitxes al faristol, apropeu-vos-hi:

  1. Club Scrabble Queimada (en català)
  2. Unió Faristolaire (en català)
  3. Club Scrabble Manresa (en català, el meu club)
  4. Club Scrabble Badalona (en català)
  5. Club Scrabble Eivissa (en català)
  6. Mots i Més a Molins, club de Scrabble (en català)
  7. Club Scrabble el Prat (en castellà i català)
  8. Club Scrabble de Cerdanyola del Vallès (en castellà i català)
  9. Club Scrabble Girona (principalment en castellà)
  10. Club Scrabble Sant Andreu de la Barca (en castellà)
  11. LINK Altafulla – Secció Scrabble (en castellà)
  12. Club Scrabble Zajari (en castellà)
  13. Club Scrabble Perpinyà (no he trobat el web, suposo que en francès)
  14. …m’en deixo cap? digueu-m’ho!!!

i si no en teniu cap aprop… creeu-ne un!!! Si sou 3 o5 amics i us agrada jugar a l’escrable, ja podeu començar, 🙂

Els propers tornejos d’escrable en català són:

  • 21 d’abril – 1r Torneig de Scrabble en català Sant Jordi de ses Salines, a Eivissa.
  • 12 de maig – 3r Campionat de Scrabble de Badalona.
  • 2 de juny – 2a. Copa Tísner, a Molins de Rei, en commemoració del centenari del naixement d’Avel·lí Artís Gener (Tísner).

Tan fa si sou novells com experimentats jugadors, us animo a participar, sobretot al de Molins, on es jugarà per equips. En qualsevol d’aquests campionats passareu una jornada fantàstica, molt emocionant i gaudireu d’un caliu inoblidable. Animeu-vos!!!

Salut…. i escarrassos!!!

Publicat dins de General, Llengua, Scrabble | 65s comentaris

Adobe X en català? no, però sí

Fa pocs dies ha sortit la versio 10.0 de l’Adobe Reader, anomenada comercialment Adobe Reader X. La versió per a Windows només es troba disponible en 4 llengües (alemany,anglès, francès i japonès). Recordem que la sèrie 9.x per a Windows tenia una trentena de versions idomàtiques, entre elles el català.

Mirant l’ftp d’Abobe, sembla que això és habitual. La versió 9.00 primer va sortir per a 4 llengües, i posteriorment es van afegir les altres un parell de mesos més tard. En el cas del català, va aparèixer a partir de la versió 9.1 fins a la versió actual, la 9.4.

El que sí que és curiós, és que ara el català ja surt, oficialment, al llistat de llengües en les que es troba disponible l’Adobe Reader X, tot i que encara no s’ofereix l’enllaç de descàrrega i a l’ftp corresponent només apareixen les 4 versions que he comentat al principi. En la sèrie 9.x succeeix justament a l’inrevés, tenim l’instal·lador, però el català no apareix al llistat oficial corresponent.

Esperarem a veure que passa, tot apunta que en unes setmanes ja tindrem l’instal·lador, i que Adobe manté el suport al català per un dels seus productes, el Reader.

Actualització (22/12/2010): Ja està disponible la versió de l’Adobe Reader X en català (només per a Windows). Adobe manté el seu petit suport al català.

Publicat dins de General | 2s comentaris